Avui entrevistarem a Miquel Àngel Muñoz, entrenador de la divisio d'honor juvenil del Girona FC.

Per trobar el nostre protagonista, no em toca anar a cap camp de futbol, ni cap oficina de cap camp, ni interrompre cap entrenament, res de res d'això. El protagonista em cita a la seva llar, al seu domicili, molt a prop de Girona ciutat, concretament al poble de Vilablareix. És un dia de la setmana que té descans, un dimarts, encara que em manifesta que entrena quatre dies a la setmana. Em rep molt amablement, com és ell, juntament amb la seva muller i el seu fill petit. Em fa la sensació que té ganes de parlar, malgrat l'hora i el moment de la trobada. Dintre la seva amabilitat i en l'estància de la sala més important de la llar, m'ofereix alguna cosa per beure. Ell es mostra més tranquil que jo perquè és un home que en sap molt de futbol i el viu amb passió. Trec els estris per a començar l'entrevista davant la seva atenta mirada. Estic parlant de Miquel Àngel Muñoz, l'entrenador de l'equip Juvenil Divisió d'Honor del Girona FC., un home que viu amb passió la seva tasca i a més a més gaudeix explicant la seva experiència al front d'aquest equip gironí. El Girona FC és l'equip dels seus amors. La xerrada dura aproximadament uns vint minuts i us haig de confessar que escoltant-lo és un plaer.

- Tenir un equip a Juvenil Divisió d'Honor és un luxe.

És un luxe i a la vegada és una responsabilitat. Formes part d'un grup selectiu d'equips i de jugadors i això t'obliga sempre estar a la última i estar disposat a rendir al màxim. És molt important de cara a l'entrenador poder estar sempre lúcid, poder estar sempre vàlid i estar disposat a ajudar als jugadors en tots els extrems. Alhora també és una responsabilitat perquè d'alguna manera representem tot el que és el futbol gironí i a la vegada la competició és molt dura.

- Quin és el secret del Girona per tenir un equip a Divisió d'Honor?

La base del Girona és el mateix Girona en sí. Ara és un bon moment per la nostra entitat i d'alguna manera estem també en la Lliga de Futbol Professional amb el primer equip i això ens obliga al futbol base també a tirar endavant i tal com està el juvenil a Divisió d'Honor, també està el cadet o l'infantil i tot això forma part d'un conjunt d'una bona Entitat que sempre se li exigeix sempre els màxims resultats, més que el secret és l'obligació del Girona a tenir aquestes categories punteres.

- Lluitar el Girona contra equips estructuralment molt més grans com Barça, Espanyol, Lleida,Mallorca, Damm o l'Europa, per anomenar-ne uns quants, això per Girona és important.

Sí per nosaltres és una obligació i responsabilitat per part de tots. Estructuralment són superiors a nosaltres aquests equips que dius, el Barça,l'Espanyol, el Mallorca..., a nosaltres ens ha de servir de plus per alhora de treballar i exigir-nos que estem capacitats per enfrontar-nos a rivals d'aquesta entitat i veure que estem capacitats per a competir contra rivals d'aquesta entitat. Crec que amb el grup que hi ha aquest any, inclòs el meu equip tècnic, estem implicats al màxim i tenint la càrrega que comporta la responsabilitat de portar bé l'equip del Girona, aquesta és la nostra base.

- Ara esteu a tres punts dels descens, amb vint-i-nou punts...

Ens queden quatre jornades, calculo que de les quatre jornades fent molts números i càlculs matemàtics amb sis punts més n'hi hauria prou per salvar la categoria. Ara bé són sis punts que hem de lluitar i treballar, de conquerir sigui com sigui.

- Et vull dir que aquesta classificació que esteu és perquè la competició és molt complicada, que hi ha equips potencialment superiors per això lluitar contra això és complicat.

L'exemple més clar és que la competició és de setze equips, baixen un 25% dels equips, això t'obliga a moltíssimes coses i quan tu estàs lluitant contra equips del potencial del Barça o l'Europa o la Gramanet per exemple, o la Damm que està solament a tres punts pel cim nostre, això vol dir moltes coses, qualsevol petit detall et fa guanyar o et fa perdre punts i guanyar tres punts en un moment determinat és un salt molt important i perdre tres punts quedes a baix per tant ens hem d'imaginar la pressió psicològica dels jugadors han de suportar, ens definitiva és perfecte perquè l'objectiu del Club és la formació del jugador per la competició, tema que no l'hem d'oblidar i és un tema que a mi m'apassiona i el tinc sempre molt en compte.

- Però es pot sortir d'aquest pou? Creus amb les possibilitats, amb l'equip?

Absolutament, nosaltres no estem en cap pou. Estem lluitant al lloc, entre cometes, que ens pertoca i tenim un equip per a estar al menys en zona tranquil.la. Mantenir la categoria vol dir quedar del dotze al catorze o bé l'onze o el deu, doncs això són petits detalls per a nosaltres. L'objectiu és primer mantenir la categoria i després formar jugadors. El Club ha triat la formació envers la competició, això obliga que els jugadors estiguin molt concentrats, estiguin disposats a renunciar moltes coses, a treballar molt, ara bé la seva prioritat han de ser els estudis i després el futbol.

- Tots els jugadors són de les comarques gironines, només un és de Manlleu..

(em rectifica) Aquest jugador és de St.Joan de les Abadesses però havia jugat al Manlleu.

- Així tots són gironins, és un mèrit pel Girona que tots els jugadors siguin de les comarques.

Mira la política del Club és la . gironització. del jugadors i inclús al primer equip hi ha molts jugadors de les comarques gironines. En la nostra àrea d'influència trobar jugadors és molt complicat i que puguin competir. La nostra àrea d'influència és petita però d'alguna manera aquesta àrea la volem exprimir i que la gent de les comarques de Girona tinguin el plaer de poder gaudir amb un equip gironí en aquesta categoria. Jugadors que tenen el mateix nivell dels que tenim preferim que siguin nostres i tenen un grau de compromís més gironí que pas siguin de fora.

- Què està passant actualment, el nivell del juvenil és baix?

Diria que al contrari, el nivell de competició és molt alt i això ens demana molta exigència.

- Em referia que si falten juvenils que puguin jugar a nivells superiors com si el primer equip del Girona necessités d'un juvenil per a cobrir una plaça.

És clar aquest és el secret. Tot això ho dóna el nivell de la categoria. Girona i comarques té aproximadament mig milió d'habitants, trobar jugadors per a poder competir en Divisió d'Honor es fa complicat. No podem posar-nos benes als ulls i em de treballar amb el que tenim i les possibilitats que ens ofereix la nostra terra i amb això creure-hi i tenir una mentalitat guanyadora i ser capaços d'aconseguir els objectius per l'Entitat i sobretot per les comarques.

- El Girona per imatge necessita un equip a la Divisió d'Honor?

Per imatge però també per necessitat de l'Entitat. Les comarques de Girona han d'estar representades a la màxima categoria. En aquest cas durant molt anys va ser el Vilobí ,molt dignament, ara ens toca a nosaltres i estic convençut que seguirem essent l'equip que representa les comarques de Girona a la màxima categoria.

- L'equip entrena al camp que hi ha a la Creu de Palau, el que abans hi jugava la Penya Bons Aires, al Girona li faria falta tenir unes instal.lacions adequades, al costat de l'Estadi Montilivi, que els jugadors ho tinguin tot més proper, que no pas a cinc-cents metres i fora del voltant de Montilivi.?

Això és cert però aquest mateix problema l'ha tingut el Barça fins fa poc, recordem que acaben d'inaugurar la Ciutat Esportiva Joan Gamper, un equip com el Barça tenia aquests problemes. Tot el que sigui millorar eines de treball per a poder millorar el nivell dels jugadors però això és el que tenim i ho hem d'aprofitar al màxim, som conscients del què tenim.

- Com és una setmana qualsevol d'entrenament de l'equip?

Entrenem quatre dies a la setmana. El dilluns serà un entrenament depenent si hem jugat dissabte o diumenge, el dimecres a les set de la tarda van al gimnàs i els prepara el preparador físic en Jordi Balcells, a les vuit pugen al camp per a una sessió física. El dijous treballem en tot l'apartat tàctic i el divendres la capacitat de reacció i definició i sobretot les estratègies a pilota parada tant defensiva com ofensiva.

- El rival l'estudies, veus imatges, saps com juguen etc.?

El rival s'estudia. Jo em primera persona procuro desplaçar-me als camps quan l'horari del meu equip m'ho permet després amb altres entrenadors ens intercanviem informacions i el que sí et puc dir és que al moment que el jugador surt al camp coneix totes les característiques de joc del contrari, ens interessa molt les línies mestres de l'equip contrari, més que si es posicionen d'una manera o una altra.

- Tots volem que salveu la categoria, imaginem que la salveu, què passarà en el futur? Has parlat amb la directiva o encara és aviat?

Imaginem i estem segurs que salvarem la categoria. Tot el treball que estem fent i és molt tindrà el seu premi. Amb la directiva no cal parlar, tenim una bona relació i una bona dinàmica, en aquest cas com ja t'he dit el més important és el futur del Club i de l'equip en la categoria i després seurem a parlar on no hi haurà cap problema en les línies que té la negociació. És veritat que hi ha una entesa de coses però ara mateix no vull ni preocupar-me ni vull pensar en un futur més enllà que el final de la competició que és en definitiva el que es tracta. El tema renovació és secundari, el més important és que les comarques de Girona i el Girona FC pugui tenir un equip a la Divisió d'Honor. Aquesta és la meva responsabilitat i així estic treballant en tots els meus cinc sentits perquè així sigui.

- Has passat per molts equips, inclús el femení de l'Estartit, fins quan Miquel Àngel Muñoz al món del futbol.

(somriu) Saps que els futbolistes tenim una passió que és el mateix futbol. Sí que ho he provat tot al món del futbol no només tinc un bon record pel meu pas per l'Estartit, sinó també al femení del Girona. El Girona és casa meva i en el Girona he passat per tots els equips des del benjamí fins al primer equip. No crec que al Club hi hagi algú com jo que hagi estat en tots els equips. El Girona és casa meva i hi tinc un plus, és el Club de la meva vida, a casa som socis tots i som uns seguidors incondicionals del primer equip, moltes vegades el vaig a veure com a .supporter. més que com entrenador. Fins quan al món del futbol? Fins que ja no tingui motivació i deixi de pensar en el futbol, cosa molt complicada a hores d'ara.

- Després d'acabar com entrenador, t'agradaria tenir algun càrrec d'oficina en algun Club, com coordinació, director tècnic...

(torna a somriure) Jo després d'entrenar el càrrec que m'agradaria tenir és ser útil al meu Club i quan dic el meu Club és el Girona però no pensant amb un càrrec amb remuneració econòmica com direcció esportiva o coordinació com va estar en bones mans anteriorment amb en Miguel Jordán i ara amb en Sergi Raset que són gent molt vàlida i preparada, jo penso amb ser útil al meu club i per aquests càrrecs has d'estar preparat. També penso amb tots els clubs que he estat el qual em sento molt orgullós d'haver-hi estat com el Sàbat,L'Estartit, Anglès,Salt,Girona...estic molt orgullós i han estat etapes de la meva vida que d'aquests clubs he tret coses positives. En tot això amb quedo amb la gent que he conegut, també els jugadors que he entrenat. Estic orgullós d'haver-ho pogut fer. No m'oblido de cada lloc que he estat, ni molt menys. En canvi si ha hagut alguna cosa negativa, com tinc una memòria molt dolenta ni me'n recordo.

- Finalment, quina relació tens amb en Raúl Agné? Parleu, ell va a veure el juvenil,us segueix..

Bé molts partits no pot veure´ns perquè coincideix amb el primer equip i ja saps que la televisió és la que mana moltes vegades. Sí sempre que pot ve a Palau i xerrem. No tenim una comunicació diària però sí tenim una comunicació de tant en tant i a més tenim un .feeling. de comunicació important. Tenim la idea de fer del Girona un Club gran i som del Girona, tot això pensant que darrere nostre hi ha unes comarques gironines que a la vegada s'han de sentir orgulloses de tenir un Club com el Girona.

- Molt amable per haver atès a FUTBOLGIRONA.COM.

Gràcies a vosaltres per la web que heu dissenyat, per l'atenció que esteu dispensant al futbol gironí i perquè crec que el futbol modest de Girona pugui tenir una eina important de comunicació.

- Entre tots salvarem la categoria del Girona.

Sí absolutament i n'estic segur. Gràcies a vosaltres.

-Gràcies per tot.

*Entrevista realitzada per: Xavi Rimbau