Lluís Micaló jugador del Cassà 3ª Divisió.

Penso que una de les millors virtuts que pot tenir un jugador és saber el que sap fer i saber el que no sap fer i a partir d’aquí fer lluir les virtuts i tapar els defectes; això és el que he intentat fer sempre i poc a poc ho vaig aconseguint.

Per descomptat he de millorar en tots els aspectes del joc, però per sobre de tot a nivell tècnic.

De tots els partits que has jugat quin recordes més i quin prefereixes oblidar?

Per sort en tinc molts més per recordar que per oblidar. El partit que més recordo va ser a Cadet A, quan estava al Gironès a casa contra el Barça, en el qual vam empatar a 1. En aquell equip hi havia jugadors que actualment són de primera línia: Bojan, Iago Falqué, Fran Mérida, Jonatan Dos Santos...

L’any passat un Llagostera 0 – Guíxols 2. Ells venien amb tota l’aurèola havent format un equip per aspirar a tot. Nosaltres a Guíxols...fèiem el que podíem. A més ens vam trobar abans de començar el partit amb molts lesionats. Personalment em va sortir un bon partit i vam acabar guanyant. També recordaré l’últim partit de l’any passat que ens ho jugàvem tot contra el Manresa, ens valia l’empat i un gran gol d’en “Piju” a 10 minuts del final ens va salvar.

Per oblidar només en tinc un. A Cadet A amb el Gironès ens jugàvem la salvació a Granollers a l’última jornada, no hi va haver sort , 4-1.

Un entrenador que t’hagi agradat molt i per què?

La veritat és que sóc un noi amb sort. Porto molts anys jugant a futbol i només he tingut un entrenador amb el qual mai vam acabar de tenir un bon “feeling”. He intentat aprendre de tots els entrenadors que he tingut, el joc ofensiu d’en Conrado Palomeres, la tàctica d’en Francesc Cargol, l’ambició i humilitat d’en Miquel Àngel...

Quan tinc un entrenador no m’agrada valorar-lo, però l’any passat vaig està amb en Berto a Guíxols i aquest any estem els dos a Cassà, per alguna cosa serà.

Si m’he de quedar amb un em quedaria amb Miquel Àngel Muñoz. M’ha marcat. El vaig tenir durant una temporada i em va canviar, em va fer veure que amb humilitat i molt treball pots aconseguir fites impensables. Em va ensenyar què era la superació, la competitivitat i el sacrifici, eines que has de fer servir les 24h del dia, no només en el rectangle de joc. Vaig pujar un escaló a nivell futbolístic, dos a nivell personal. El veig més com un amic que com un entrenador, sempre m’ajudarà.

Què no t’agrada d’un entrenador?

Que dubti de mi a nivell personal. M’agrada el futbol amb bogeria i el que més mal em faria seria que un entrenador dubtés de la meva professionalitat i il·lusió. L’únic entrenador amb el qual no vam acabar bé va ser perquè em vaig tenir una lesió i no podia córrer; ell em va dir que no tenia res, que si no jugava era perquè no en tenia ganes. Allò em va rebentar. És la frase més injusta que m’han dit en els 15 anys que porto jugant a futbol.

El teu equip favorit i què t’agrada?

El Barça. Quan el miro m’agrada fixar-me en com resolen ells les situacions que jo em trobo en els partits. La manera de defensar un ú contra ú d’en Piqué, com i quan Alves puja per la banda...I Iniesta, el primer toc que fa al rebre la pilota, sempre orientat i eliminant un, dos o tres contraris, m’encanta.

Un Valor que està per sobre de: ( per exemple la senzillesa)

Superació. Intentar cada dia ser millor, en tots els aspectes. Fixar-te en l’altre gent i a partir d’aquí millorar, millorar i seguir millorant. Ser competitiu en tots els àmbits (estudis, futbol, amistats...). Voler ser perfecte, sabent que mai ho seràs.

Un veritable amic:

Aquell que confia en tu, i tu confies en ell.

Una cançó que enganxi:

Per un jugador de futbol el You’ll never walk alone sempre és especial.

Un llibre molt bo:

El intermediario

Una actriu sexi:

Darlene Vogel.

Un menjar exquisit:

Buf...Un? els macarrons de l’àvia són tremendos....

Una ciutat divertida:

Girona a les 2 de la nit dels dijous.

Un color diferent:

Per un químic, el negre.

A què et vols dedicar de gran?

Estic estudiant química, i m’encanta, així que alguna cosa relacionada amb el tema. Aquest any el departament de química orgànica m’ha donat la oportunitat d’aprendre com és la recerca a la universitat al costat d’un grup de becaris (bé, becaries), que m’hi estan fent enganxar encara més, sempre els hi dic que em tracten massa bé...

A nivell futbolístic, com és lògic, vull arribar el més lluny possible. No tinc cap fita al cap, però el que tinc clar és que faré tot el que estigui a les meves mans per arribar el més amunt possible. Ho donaré tot, però si després no arribo no m’enduré cap decepció, el que no em perdonaria seria no arribar per manca de professionalitat i disciplina. Per altra banda, aquest any estic de segon entrenador a l’infantil A del Gironés-Sàbat i la veritat és que disfrutem molt, jugadors i cos tècnic i m’agrada ensenyar allò que sé, tal i com han fet amb mi; així que quan la vida de jugador se m’acabi, ja sé com continuar vinculat al món futbol.

Gràcies Lluís per contestar aquestes preguntes i et desitgem el millor tant en el terreny personal com en l’esportiu.

Entrevista feta per : Ramon Pérez