A quina edat vas començar a jugar al futbol i quants anys tens ara?

Des de ben petit vaig triar la pilota abans que qualsevol altra cosa, i amb 5 anys vaig començar a jugar vestit de futbolista de la UD Cassà. D’ençà han passat 13 anys, així doncs ara en tinc 18 i estic a punt d’acabar l’etapa dels juvenils.

Sempre he jugat al mig del camp, en una posició amb tendència ofensiva. Enguany, però, disfruto jugant de pivot organitzador en una posició més endarrerida. M’agraden les posicions amb responsabilitat, per on passi la pilota.

 En quins equips has jugat fins ara i els noms?

Doncs aquest pregunta és fàcil de contestar, ja que m’he dedicat tota la vida a la UD Cassà, on no he tingut mai cap problema i m’han tractat sempre com un jugador de la casa.

Tinc l’objectiu personal de treballar per arribar al primer equip del Cassà.

Cal dir que aquest any, degut a que estudio a Barcelona, tinc la oportonitat d’entrenar dos dies a la setmana amb els juvenils de l’Europa.

Què creus que fas molt bé del teu joc i què hauries de millorar?

Crec que sempre m’ha acompanyat una bona tècnica, i que cada entrenador m’ha anat descobrint virtuts com la responsabilitat i el sacrifici.

Els entrenadors no es cansen de repetir-me que haig de ser molt autoexigent i que haig d’intentar jugar a un altre ritme, més ràpid, més fàcil i defensant més. M’agrada que pensin que puc millorar més, i crec que haig d’aprofitar aquest últim any de juvenil per sortir el millor preparat possible.

De tots els partits que has jugat quin recordes més i quin prefereixes oblidar?

Doncs recordo un històric empat a zero contra la selecció del Brasil al MIC 2009, on vam patir molt i va ser un partit molt complert del Cassà.

I m’agradaria oblidar la derrota de l’any passat a casa per 1 a 2 contra el Bisbalenc i que ens va prohibir pujar de categoria, ens ho mereixiem.

He tingut la possiblititat d’aprendre de molts entrenadors, però sempre en destaca algun i casualment són els que m’han sigut més exigents. En Pep Triadú, en Ramon Perez, amb qui guardo una gran amistat, i en Marc Matamala, que em va fer canviar la manera de veure i jugar a futbol i que cada dia n’estic més convençut.

També destacar el paper del meu pare, que ha sigut el més pesat, amb el bon sentit de la paraula, de tots els entrenadors que he patit.

Què no t’agrada d’un entrenador?

Que no sigui exigent i que falti el respecte als jugadors.

El teu equip favorit i què t’agrada?

Doncs sóc periquito de cap a peus, soci del RCD Espanyol des de fa anys. Un equip modest amb una gran afició, i que intenta sobreviure darrere l’altre equip gran de Catalunya.

Perquè està bé recordar que a Catalunya hi ha més que un club.

Un Valor que està per sobre de: ( per exemple la senzillesa);
Doncs si la senzillesa és molt important per viure, i sempre s’ha d’estar ben acompanyat per unes bones amistats. Així doncs, senzillesa i amistat.


Un veritable amic:
Doncs el futbol i l’amistat sempre han anat lligats, i el fet de jugar en un equip de poble encara fa més fortes aquestes amistats. Per tant, l’equip del Cassà és un veritable amic.

 
Una cançó que enganxi: Stand by me – John Lennon.


Un llibre molt bo: El joc de l’àngel – Carlos Ruiz Zafón

 
Una actriu sexi: Pilar Rubio, no sé si és actriu però està bé.

 
Un menjar exquisit: Doncs per ser original, qualsevol tipus de pasta.
 

Una ciutat divertida: Cada dia tinc més clar que Girona t’enamora.

 
Un color diferent: el verd.

 
A què et vols dedicar de gran?
Doncs aquest any estic cursant primer d’Administració i Direcció d’Empreses a Barcelona. Qui sap si algun dia tindré la oportunitat de continuar l’empresa familiar? Això si, he crescut i vull fer-me gran sempre a prop del futbol.

Gràcies Sergi per contestar aquestes preguntes i et desitgem el millor tant en el terreny personal com en l’esportiu.
Entrevista feta per : Ramon Pérez