Entrevista a Narcís Pelach jugador del Cassà 3ª Divisió.

Vaig començar a jugar a futbol als 5 anys en el Girona F.C. Ara en tinc 21

Quina és la teva posició dintre del camp i quina t’agradaria?

La meva posició dins del camp és la de defensa central però la polivalència m’ha permès participar de lateral dret i esquerre. Sempre m’ha agradat jugar en posicions més avançades com la de mig centre ja que son posicions que tenen més recorregut i tens la oportunitat de marcar més gols que és la part més maca del futbol.

En quins equips has jugat fins ara i els noms?

He jugat durant 14 anys, o sigui tota la etapa de futbol base, en el Girona F.C i els 3 anys d’amateur en el Cassà a tercera divisió.

Què creus que fas molt bé del teu joc i què hauries de millorar?

Primer de tot penso que la meva gran qualitat és el treball i el sacrifici que he posat sempre per aquest esport i és el que em fa millorar any rere any. Crec que sóc un jugador bastant regular que destaca per la bona col·locació, la contundència o el joc aeri, també crec que tinc molt de marge de millora i tinc que millorar en tots els aspectes del joc per convertir-me en un jugador més complet. La sortida de pilota desde la defensa seria un dels aspectes a millorar.

De tots els partits que has jugat quin recordes més i quin prefereixes oblidar?

Recordo espacialment un Villareal – Girona en etapa de juvenil que vam guanyar per 1 a 3, va ser un autèntic partidàs per part nostre i el vam disfrutar molt amb un equip que estava molt unit.

Per oblidar tinc un Hospitalet – Cassà que vam perdre 4 a 0, va ser la temporada passada i la veritat es que ho vam passar molt malament amb un equip que va ser molt superior a nosaltres, però es realment aquí on aprens moltes coses del futbol.

Un entrenador que t’hagi agradat molt i per què?

He tingut molts entrenadors des de que vaig començar i de tots en guardo un bon record per una cosa o per un altre. Crec que no seria just no nombrar a persones que em van fer disfrutar molt del futbol com Emili Rodríguez, Ramon Pérez o Miquel Angel Muñoz, de etapes superiors recordo Ricardo Rodríguez del qual vaig aprendre moltes coses i no només de futbol. Però amb l’entrenador que em quedo és Oscar Aja del qual vaig aprendre moltíssim i el que per mi em va ensenyar el que era realment el futbol, amb ell van ser dos anys de millora constant i li estic mol agraït per això. L’ Oscar és el que més m’ha agradat.

Què no t’agrada d’un entrenador?

Els jugadors sempre trobem coses als entrenadors i sovint podem arribar a ser injustos, però el que a mi no m’agrada d’un entrenador és la falta d’exigència ens els entrenaments o la falta de preparació d’aquests, penso que són dos coses fonamentals per el bon funcionament d’un equip.

El teu equip favorit i què t’agrada?

El meu equip és el Barça i sempre serà aquest més enllà dels resultats i del joc, i ara coincidim amb una època en la que són els millors, però sens dubte el que valoro més és la capacitat que tenen de combinar i tocar la pilota.

Un Valor que està per sobre de: ( per exemple la senzillesa)

El sacrifici per mi es el valor més important, si aprens a sacrificar-te per els teus objectius al final hagis aconseguit més o menys acabes satisfet amb tu mateix, que al fi i al cap és el més important.

Un veritable amic: Per sort en tinc bastants en els que hi puc confiar molt.

Una cançó que enganxi: “O katapum” càntic dels aficionats del Panathinaikos grec.

Un llibre molt bo: El secreto

Una actriu sexi: Eva mendes

Un menjar exquisit: Hamburguesa 10 i patates braves

Una ciutat divertida: Girona per mi és la millor.

Un color diferent: El grana

A què et vols dedicar de gran?

El meu objectiu es ser futbolista professional i quan acabi vull ser entrenador. Com que mai sabem el que pot passar estudio empresarials per dedicar-me al món de l’empresa.

Gràcies Narcís per contestar aquestes preguntes i et desitgem el millor tant en el terreny personal com en l’esportiu.

Entrevista feta per : Ramon Pérez