ENTREVISTA AL COORDINADOR DEL FUTBOL BASE DE LA UEF, LLUÍS MOÑINO, PUBLICADA AL SETMANARI HORA NOVA (18 d'agost de 2009):

"QUALSEVOL NEN DE FIGUERES TÉ DRET A PODER JUGAR A LA UNIÓ"

El coordinador es mostra confiat de cara al projecte a llarg termini que té entre mans i agraeix a “la meva mà dreta”, Joan Peret, la “feina bestial” que fa.

Jordi Comerma / Figueres.

Quin moment viu el futbol base de la UEF?
Crec que ara és un moment de transició, és com tornar a començar de zero. El primer any que he estat aquí he intentat conèixer una mica tot l’entorn, els nens, l’estructura. El més important és reestructurar el club, que estava bastant a la deriva.

Us heu vist obligats a fer tres equips de categoría Aleví i Infantil? I ara falten Infantils…
No, obligats no, el que passa és que jo sóc partidari que qualsevol nen de Figueres té dret a jugar a la Unió, fins ara això semblava una mica més selectiu. En el cas dels Infantils ha passat que per fer tres equips anàvem una mica justets, i haviem de donar la baixa a nens que estan molt identificats amb el Figueres, perquè he fet uns qüestionaris i realment hi ha nens que senten el Figueres amb el cor. Això és una cosa que em va arribar molt a dins, i era: o donar la baixa a aquests nens, o intentar fer un esforç i buscar jugadors de la comarca o d’aquí Figueres i poder fer els tres equips. El que passa és que un cop teníem els tres equips formats, aquesta setmana, deu dies abans de començar s’han despenjat quatre nens que se’n van a un altre equip, és clar, aleshores tornem a començar de zero per crear aquests tres equips i ara estic amb això, i jo els faré com sigui, més que res pels altres nens que sí que estan implicats.

Què és el més complicat de ser coordinador del futbol base?
És que el futbol, per mi és tan maco tot... L’únic que no m’agrada gaire, que intento evitar sempre, és parlar amb els pares, la reunió amb els pares. Jo estic obert per parlar amb tothom, però a vegades et vénen a parlar del seu fill i quan estàs parlant amb ells sempre surten noms d’altres nens, i això és una cosa que em molesta, a veure, no estem parlant d’un cas concret. El primer any hi ha hagut casos que m’han sabut molt de greu, inclús algun nen m’ha dit “es que vull plegar perquè els pares m’insulten”, els del mateix equip, i això considero que és una mica gros. És una cosa que haig de reconduir, haig d’intentar que els pares estiguin al seu lloc. Si un pare vol venir a parlar amb mi que sigui perquè el nen està descontent, no perquè ho estigui ell.

Jo tinc entès que si els falta nivell als nanos els hi dieu que es busquin un equip. Això ha cambiat? Cambiarà?
Això ja ha cambiat, ha cambiat en el sentit que ara nosaltres el que busquem és no descartar mai a ningú, sinó anar fent tres equips en cas que hi hagi molta gent, com en el cas d’Alevins i Infantils, i si hi ha molta gent aleshores sí que els ubiquem per nivells. Tot i així, aquest any m’ha sabut molt de greu perquè he hagut de descartar 4 o 5 cadets, però és pel mateix fet que t’he dit abans, per fer tres equips faltaven 12 o 14 nens, i quan més vas pujant més difícil és fer equips, la mainada té altres diversions i el futbol el van deixant de banda. Vaig seguir un criteri de nivell, però em va saber moltíssim de greu, i la meva intenció és no descartar mai a ningú. La selecció es fa quan fan el pas de l’últim any de Juvenil al primer equip, aleshores sí.

Us heu plantejat algun objectiu de cara a la propera temporada?
A veure l’objectiu de la Unió és que el primer equip estigui al lloc que li pertany, 3a Divisió com a mínim, i si pot ser 2aB, ideal. En el futbol base, la idea és formació perquè quan arribin a jugar amb el primer equip tinguin el nivell per poder-ho fer. La idea és que el Figueres estigui a la categoria que t’he dit amb jugadors fets de casa, i això requereix un gran treball de futbol base. Quant a categories, d’objectiu no en tenim cap ni un, a mi m’és igual jugar a Divisió d’Honor que jugar a Comarcal, hi ha gent que això no ho entén, el problema del futbol base són els pares.

Perquè es posen allà on no els demanen o...?
No, perquè jo crec que porten una idea equivocada del que és el futbol base. Jo sempre havia trebellat amb clubs més modestos amb futbol base i aquí m’ha donat la sensació que molta gent es pensa, “jo estic a la Unió, ja puc arribar a Primera Divisió”, i això és una idea equivocada, és a dir, la gent ha de portar el seu nen allà i, primera, ha de tenir una implicació amb el club, ha de sentir els colors del club, estem representant el nostre poble, han d’estar implicats. S’han de plantejar que els nanos estan aquí per formar-se, per passars’ho bé, per divertir-se, per fer una activitat esportiva i física que està molt bé i si algú arriba algun dia al futbol professional ,doncs, bingo, chapeau per ells i per nosaltres. Però aquest no és l’objectiu.
Fins ara, si no jugaven tots es queixaven perquè no jugaven els nens, i ara que juguen sempre, ara es queixen perquè no guanyen. El problema és dels pares, el que han fet aquells 4 nanos que han marxat, a part de fer un lleig al Club , perquè a l’últim moment no es pot fer, han marxat perquè jugaran a Preferent, però no han valorat què passarà l’any que ve quan hagin de jugar una altra vegada a Comarcal, no han valorat la formació que els podem donar aquí, no han valorat que estaven a la Unió, que és una cosa que, vulguis o no, la Unió ha de ser un referent del futbol gironí com va ser abans, ha de ser el primer o segon equip de Girona amb pocs anys, i aquesta idea, no la canviaré no.

Quina serà la funció de l’observador esportiu, nova figura dins el vostre organigrama?
La figura d’aquest senyor, que en realitat són dos, el que passa que n’hi ha un que no el coneixerà mai ningú, només ell i jo, és la de fer un seguiment de jugadors que puguin ser interessants a la comarca per la Unió, en casos concrets, és a dir, sempre que ens millori el que tenim, ser per dir alguna cosa, un o dos per equip. La figura d’aquest senyor es va crear per tenir més coneixement del futbol de la comarca.I de cara als Juvenils, si l’entrenador considera oportú fer un seguiment al proper rival, aquest senyor es desplaçarà a Barcelona o allà on sigui per fer un seguiment de l’equip.

Heu establert un ordre d’aprenentatge segons la categoria i el nivell de la mateixa, o això ho marca l’entrenador?
Quan el club va parlar amb mi, jo vaig marcar una planificació del futbol base, té un llarg termini, de cinc anys, s’anirà veient millora, però la millora de veritat no es veurà fins d’aquí a cinc anys. Aleshores, jo tinc una reunió mensual amb els entrenadors, en què els marco la programació d’aquell mes i els objectius. El treball de l’entrenador és adaptar els objectius a les sessions i marcar el treball de cada sessió. Molta gent no s’adapta a això, en el sentit que moltes vegades vaig a parlar amb un entrenador, li explico com treballem nosaltres, li dic que jo li marcaré una programació, i l’entrenador diu “si tu em dius el que haig de fer ja no ho faig, fes-ho tu”. Per tant, he d’escollir una gent que pensi igual que jo, però bé, la gent que porto és incondicional, és de chapeau.

Voleu inculcar algun estil de joc en concret als jugadors?
La filosofia del treball la marco jo, i jo sóc un amant del bon futbol. La meva base és un treball de tècnica, parteixo de la base d’un treball tècnic i a partir d’aquí, en funció de les edats, anem aplicant el treball tàctic i físic corresponent. Per exemple, una de les normes que els poso als entrenadors és que han de sortir jugant el màxim de pilotes possibles des de darrere. Els resultats no em preocupen gens, valoro més el resultat a llarg termini quant a formació futbolística del nen. Jo sempre dic que aprendre a córrer sempre hi ets a temps.