Entrevista a Manel Cabezos: entrenador del C.F. Peralada, Primera Divisió Catalana.

Nom complert: Manel Cabezos Tortajada

Data de naixement: 24 de maig de 1960

Parlant del seu actual equip, el Peralada C.F. iniciava aquesta nova temporada amb un important canvi de “xip” respecte les anteriors i va optar per seguir els principis del “Model Vilajuïga”, és a dir, fitxes més baixes i jugadors de la comarca. Com creu que van afectar aquestes restriccions en la confecció de la plantilla?

No es tracta de jugadors cars o barats. Es tracta de jugadors de la comarca. El que passa és que com més propers del club són els jugadors, aquests resulten més barats però no significa que tinguin menys qualitat futbolística. El problema que tenen la majoria de clubs es que en temps de crisi s’enrecorden dels entrenadors i jugadors de la comarca. Ara ningú s’enrecorda de la U.E. Figueres, que va pujar a 2ª Divisió B i a 2ª Divisió A amb jugadors de Girona que posteriorment van ser els artífexs de l’ascens del Palamós a la divisió de plata del futbol espanyol.

L’equip que dirigeix tenia com a principal objectiu, abans de començar la temporada, i després de la gran remodelació de la plantilla, garantir la permanència una temporada més a la 1ª Catalana. Creu que les aspiracions han canviat o continuen essent les mateixes?

L’objectiu de tots els equips que comencen una temporada, sigui la categoria que sigui, és quedar campió, la resta és hipocresia. L’objectiu del C.F. Peralada és el mateix; pujar de categoria i, si no es pot, no baixar. El dia que vaig fitxar ho vaig fer per assolir aquests objectius. Una altra fita marcada és fer pujar jugadors del futbol base al primer equip. La remodelació de la plantilla va ser perquè els antics jugadors eren molt cars en relació a la seva qualitat.

Durant tots aquests anys, ens podria dir quin ha estat el millor i el pitjor moment que recorda?

Porto entrenant sense parar, ni tan sols un any, des de la temporada 88/89. És per això que seria difícil recordar només un bon o mal moment després de tant de temps. Durant tots aquests anys he viscut mil i una situacions. Les millors sempre han estat relacionades amb ascensos que, gràcies a Déu, n’he viscut bastants. Personalment m’afecten molt les lesions greus que han pogut patir els meus jugadors al llarg d’aquests anys. Desgraciadament n’he viscut moltes també.

Després de tots aquests anys d’experiència com a tècnic de diversos equips de la comarca, Manel Cabezos és tot un expert del futbol empordanès. Es podria mullar i dir-nos qui és per vostè el millor jugador que ha tingut a les seves ordres?

He tingut molt bons jugadors a les meves ordres i un dels més recents ha estat en Víctor, l’any passat al Vilajuïga. Actualment milita al Badalona de 2ª Divisió B. Un altre gran jugador, i per mi un dels millors, va ser en José Maria N.O., de LlançàCom que jo era davanter, sempre em fixo en aquests. Són els primers que capten la meva atenció.

L’estiu passat, Manel Cabezos va començar a dirigir conjuntament amb Napo Cayuela el Miapuesta Vilajuïga, posteriorment desvinculat de la casa d’apostes i amb el final nom d’Unió Esportiva Vilajuïga. Com valora l’experiència viscuda a la 3ª Divisió?

És una experiència molt dura , molt sacrificada i molt complicada però alhora molt bonica. Amb pressupost zero, crec que si el Barça no ens hagués tret el porter Masip a falta de 8 partits pel final de la lliga, haguéssim salvat la categoria. Sempre vam donar la cara contra grans equips amb pressupostos infinitament superiors al nostre.

Com ja sabem, la U.E. Vilajuïga tenia el pressupost més baix de tota la 3ª Divisió i comptava amb una plantilla formada per jugadors que provenien d’equips de categories regionals de tota la província. Un dels moments més recordats va ser l’empat obtingut al camp d’un equip històric com l’Hospitalet, aleshores capdavanter de la classificació. Com recorda aquell partit?

Ens van empatar el partit al minut 85 després d’una expulsió absurda que l’àrbitre es va treure de la màniga. Abans del seu gol nosaltres vam tenir dos 1 contra 1 amb el porter de l’Hospitalet. Els jugadors del Vilajuïga van estar immensos. És un grat record amb un toc agredolç, ja que podríem haver guanyat.

Després de dos anys treballant amb jugadors de la comarca, què en pensa, del nivell d’aquests? Troba que se’ls infravalora pel sol fet de no venir de fora?

Jo sempre he treballat amb jugadors de la comarca i considero que els pocs clubs que hi ha a categories altes tenen molt infravalorats als jugadors i entrenadors de la comarca.

Si ens centrem en el futbol empordanès, ens adonem que el Peralada és l’equip que milita en una categoria més alta que la resta d’equips. Si parlem del futbol provincial, només 4 clubs juguen en superior categoria (3ª Divisió) a banda del Girona F.C. Què pensa de la situació del futbol gironí i, més concretament, de l’empordanès?

Ara no es troba en el seu millor moment parlant de pressupost. Espero que amb la crisi, els clubs confiïn amb la gent de Girona i estic segur que si és així, arribaran els resultats i els equips començaran a pujar de categoria.

Un llibre: Qualsevol relacionat amb el futbol

Una pel·lícula: ‘L’últim Mohicà’

Un grup musical: Tina Turner

Un partit: El 0-5 del Bernabeu de la temporada 73/74

Un jugador en actiu: Diego Forlan

Un jugador retirat: Kubala

Un equip de futbol: L’equip on entreno i el Barça

L’onze de Manel Cabezos

Porter: Arconada

Defenses: Camacho, Puyol, Migueli, Gordillo

Migcampistes: Iniesta, Schuster, Juanito, Guardiola

Davanters: Cruyff i Kubala