Vaig començar a jugar a futbol abans dels 5 anys, llavors només podia entrenar. Quan vaig fer un any més, ja vaig poder jugar partits. Ara mateix tinc 20 anys.

Sempre he jugat de migcampista i a vegades també ho he fet de mitja punta. Les dues posicions m’agraden i és on em sento més a gust, no les canviaria per cap altre demarcació. No obstant, penso que el fet de ser polivalent en certes posicions del camp dóna més opcions tant al mateix jugador com a un equip. És bo saber-se adaptar a on et demanen jugar.

Vaig jugar sempre al futbol base del Peralada fins a l’edat de juvenil de primer any. Anteriorment, vaig tenir la oportunitat de debutar essent cadet amb 15 anys a Tercera Divisió amb en Raul Agné, i el següent any anava combinant el primer equip amb el juvenil “A”. Després vaig fitxar pel Barça, juvenil de segon any, jugant amb el juvenil “A” a Divisió d’Honor.

El següent any, a causa d’una lesió llarga al tendó rotulià que em va portar molts de problemes, vaig fer mitja temporada al Peralada a Primera Catalana i mitja més al juvenil “A” del Girona.

La virtud del meu joc crec que és la visió i ser organitzador, treballar molt. D’altra banda, aspectes a millorar n’hi ha molts, entre d’altres, crec que és important tàctica i defensivament ajudar a l’equip i anar adquirint experiència per saber llegir cada partit i en quin moment es troba per saber sempre què és el que més convé.

El que recordo més va ser el meu debut a Tercera, contra el Palamós amb 15 anys. Vaig sortir al camp nerviós pel moment però a la vegada amb moltes ganes de jugar i poder fer-ho bé.

Hi ha tres entrenadors que he tingut, Raul Agné, Rodri i Edu Vílchez, que tots dominen molt els aspectes tècnics i tàctics. Escoltant-los sempre s’aprèn i a mi m’ha ajudat molt.

Que no et doni confiança, ni tranquilitat ni llibertat per fer les coses dins el camp. Penso que és un dels aspectes més importants per un jugador, sentir-se valorat i amb l’autoestima alta per poder donar el màxim, que jugui relaxat i sense pressió per fallar. A banda de tots els coneixements tècnics i tàctics, valoro molt també la psicologia i els mètodes per motivar a l’equip.

El Barça, de sempre. No obstant, últimament el nivell de joc que ha desplegat és impressionant. Difrutes veient-los jugar.Té una plantilla boníssima, i un gran jugador a destacar per mi és Xavi Hernández.

Actualment estic estudiant Enginyeria Agrícola a la universitat de Girona. Disfruto moltíssim i voldria treballar de qualsevol cosa relacionada amb això. Sóc conscient de la dificultat de poder arribar a dalt jugant a futbol, però és el somni de tot jugador i jo vui seguir treballant dur per intentar-ho.