Entrem al 2012 acollonits per la crisi, però sense perdre interès pel futbol. Hem deixat enrere uns mesos en què les "primes de risc" i els abusos dels banquers ens han fotut una garrotada que ens ha deixat baldats, però tot i això hem continuat vivint amb passió els grans episodis de l'esport rei, el futbol.

Al marge de la crisi, mentre en les altes instàncies celestials del futbol el Barça i el Madrid han anat fent la seva, amb una guerra de models i de formes que almenys fins ara ha tingut un guanyador clar, a la "terra baixa" la Unió Esportiva Llagostera amb el seu model particular ha assolit unes fites difícils d'imaginar. La crisi tard o d'hora s'apaivagarà, i al Llagostera també li arribarà el moment de viure la seva pròpia realitat. És només un fet casual que els pitjors moments d'aquests anys de recessió per a la nostra societat hagin coincidit amb els millors moments de la història de la Unió Esportiva Llagostera, amb l'exponent principal de l'ascens dels seu primer equip a la segona B.

Quan ens adonem que amb la crisi encara no hem tocat fons, també podem tenir la sensació que el Llagostera ja ha assolit el seu cim. Per força, tots ens haurem de resignar a aguantar els mals moments que encara ens esperen, amb més retallades i més "invents" dels que ens manen, que ens acabaran de deixant garratibats. I, el Llagostera que es prepari per quan li arribi el que li ha d'arribar! Davant la crisi econòmica i la crisi de valors, generositat i solidaritat com a recepta, i pensar que ja vindran temps millors.

I, per al Llagostera, que els "reis" (els de la monarquia no, que prou feina tenen amb els seus parents) portin fe, paciència, obres i una bona llavor: La fe de pensar que, per difícil que sembli, encara es poden plantejar objectius esportius ambiciosos per assolir; la paciència que han de continuar tenint els mecenes que estan fent gran aquest club; les obres que l'ajuntament té el compromís de fer al camp de futbol; i, finalment, la llavor de continuar fomentant com fins ara el treball amb el planter i els equips de base, com a única garantia de futur.

Tomàs Yebra, redactor d'esports de Catalunya Ràdio